dilluns, 25 d’abril del 2011

RELAT 9

Tot caminant pel carrer, una d'aquelles vies envoltades de roses als balcons i xemeneies treien fum, observava com aquell ocell, tot poruc, feia mans i mànigues per emprendre el vol. La iniciativa es mereixia la meva atenció i, de fet, de tots aquells que amb la calma deguda, per una raó o altra, es trobaren en aquell indret en aquell instant.
La solitud de l'acció i del subjecte en qüestió em despertaven una gran admiració, per la seva valentia i per la seva vocació de superació. També aquelles roses serien objecte del privilegi en poder gaudir de l'observança de l'acció de l'empresa primera del vol. Un ocell, un petit ocell, però alhora un gran heroi. Un Sant Jordi que creuaria properament roses dels balcons per traspassar núvols més endavant. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada