dilluns, 25 d’abril de 2011

RELAT 3

El va despertar una ràfega de vent que es va filtrar bruscament per les escletxes del finestral. Plovia amb intensitat i el Ter bramava com si l’estiguessin degollant. Es va aixecar amb dificultat i va obrir el finestral de bat a bat. El dia començava a esgarrapar amb les seves ungles la foscor de la nit i va ser just en aquest moment que la va albirar, fràgil però amb el rostre fresc i excitat. Va baixar les escales, nu com anava, i va sortir al jardí. La pluja l’assaltava i l’aigua provocà en ell una sensació de llibertat, gairebé de revolta. La va recollir, se l’apropà al nas i l’ensumà. Com ell, com l’aigua, transpirava un lleuger perfum de victòria, l’essència, de llibertat. Era l’olor de la rosa.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada